Foc de nuet

La nit de Nadal a la plaça de l’església de Vallcebre, s’encenia el foc de nuet, tant si plovia com si nevava, i no es deixava apagar fins el dia de Sant Esteve. Sembla que el nom d’aquesta festa te relació amb la nuesa de Jesús, per això se l’anomenava el foc de “nuet”. En molts llocs de Catalunya hi havia la tradició de deixar encesa, tota la nit, la llar de foc de les cases, perquè si passava Jesús es pogués escalfar ¿Vallcebre encenia un foc a la plaça perquè representés totes les famílies?

Tradicionalment per Nadal, a Vallcebre acudien els familiars que vivien fora del poble. Aleshores es reunien tots a la plaça, feien un bon foc i cada família portava quelcom per menjar i s’ho repartien entre tots. Segons ens expliquen la gent gran, la tradició oral de pares a fills parla d’uns cinc-cents anys d’antiguitat d’aquesta festa.

També ens expliquen que fa anys el jovent es cuidava de buscar llenya per al foc, però en comptes d’anar al bosc, passaven per les cases i d’amagat s’emportaven escales de fusta, escorxadors, llenya i tot allò que els feia gràcia per cremar.

Des d’inicis dels anys 90, després de la Missa del Gall, es reparteixen uns bons plats de blat de moro, carn d’olla, allioli i vi, a la plaça del campanar, al voltant del foc, faci el temps que faci. És un àpat comunitari i gratuït, realitzat voluntàriament per diversa gent del poble. L’acte aplega la gent del poble i familiars que viuen fora, així com tots els visitants que volen participar en aquesta tradició centenària.