- MIDA DEL TEXT:
- SENSE ESTILS
Els Vallcebrencs i les Vallcebreses continuem celebrant tradicions ancestrals fortament arrelades al nostre municipi, i hem estat capaços d’incorporar nous actes i festes en el nostre calendari durant els darrers anys. Aquí en teniu una breu descripció de cadascuna d’elles.
El dia 5 de gener al vespre, faci el temps que faci, SSMM els Reis Mags d’Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats dels seus patges, venen a veure els nens i nenes del poble i s’acosten fins a l’església on es reparteixen regals a petits i grans, sempre i quan s’hagin portat bé!!
És fa difícil de datar la tradició de les caramelles o “camigeres” a Vallcebre. La tradició oral ens remunta a uns cent anys, però la seva història podria ser molt més antiga.
Abans de la Guerra Civil els caramellaires de Vallcebre eren acompanyats pels trabucaires i un parell de cavalls amb guarniments i sàrries per a guardar-hi els ous que les mestresses de les cases els oferien.
Després de la Guerra Civil, aquest costum es va perdre i en 15 anys només se’n va fer una vegada. Uns anys més tard pujaven al poble els caramellaires de Sant Corneli o Guardiola per pasqüetes, que es limitaven a fer una o dues cantades a la plaça de l’església.
Posteriorment es van celebrar caramelles amb una participació més activa de gent de Vallcebre, però mai van tenir continuïtat i també es limitaven a una o dues cantades a la plaça.
Des de l’any 1978, gràcies a la implicació i a l’esforç d’un grup de persones del poble, es va recuperar aquesta tradició. Des de llavors s’ha vingut celebrant cada any el dia de Pasqua, arribant a totes les cases del municipi, i realitzades íntegrament per la gent de Vallcebre.
Dues setmanes després de les caramelles, amb els ous i diners recollits durant les cantades, els caramellaires de Vallcebre organitzen la Truitada Popular, gratuïta i oberta a tothom.
Des de fa uns anys el primer dissabte del mes de juny a les 9 del matí es surt de la plaça de l'església i es va caminant fins al capdamunt del cingle de l'Esdavella. Aquí s'hissa l'estelada mentre es llegeix un manifest reivindicatiu per la llibertat del nostre país. L’acte finalitza amb un esmorzar popular.
Des de l’any 2005, el segon diumenge del mes de Juny té lloc la “Caminada Popular de Vallcebre”. S’inicia a la plaça de l’església a les 8 del matí.
Cal inscriure’s, i s’hi inclou xocolatada, avituallaments i un bon esmorzar durant l’itinerari.
Grup organitzador: Amics de la Natura de Vallcebre
Telèfons: 636 01 66 38/ 608 50 79 20
Mail: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)
Des de fa anys, la nit de sant Joan, la més curta de l’any, és celebrada a Vallcebre amb un sopar popular i amb ballaruca fins a ben entrada la matinada. S’organitza des de la Comissió de Festes, amb la participació i col·laboració de gent del poble de totes les edats.
Aquesta festa amb gran tradició al municipi, es celebra el diumenge proper al 10 de Juliol, Sant Cristòfol (patró dels conductors).
Els veritables protagonistes són els conductors i conductores, que agafen el seu vehicle (cotxe, camió, moto, bicicleta, tractor o “trasto”), fan un petit recorregut per la carretera d’accés al municipi, i finalitza davant de l’església on són “beneïts”.
Durant aquest cap de setmana es fan altres activitats, com un ball discoteca pel jovent, i darrerament una “trasturada”.
Santa Magdalena és una ermita situada enmig d'un bosc frondós i espès: el Boixader. Sembla ser que l’ermita es va construir durant el s.XVII. El 22 de juliol de 1936, durant la Guerra Civil, es va destruir tot el mobiliari i la imatgeria del seu interior.
Davant de l’església hi ha una font, que actualment ja no raja, probablement com a conseqüència de les galeries de les mines de carbó que es van fer en el subsòl de la zona. Diuen que fa temps hi acudia força gent per a curar-se les berrugues, ja que sembla ser que aquesta aigua tenia aquesta virtut.
Hi ha una llegenda que parla de les llums de Santa Magdalena, que es veien des del poble. Es creia que era la llum de la lluna que es reflectia sota la teulada de l’església, fet que s’interpretava com una mena de missatge diví.
Any rere any, el dia de Santa Magdalena Vallcebrencs i Vallcebrenques pugen a peu a l’ermita, on se celebra una breu missa i un esmorzar popular.
La Festa Major de Vallcebre és sense cap mena de dubte la festa per excel·lència del nostre poble. I amb el pas del temps s’ha convertit en una de les festes majors més populars i viscudes de l’Alt Berguedà.
Als voltants del 15 d’agost, dia de la patrona de Vallcebre, el poble organitza diversos dies d’espectacles, música, i activitats de tot tipus per a tot tipus de públics i edats. Una agenda plena d’actes per la disbauxa, l’entreteniment, i el retrobament.
S’organitza a partir de la Comissió de Festes del poble, formada pel jovent del poble, i compta amb el suport desinteressat de la majoria de vallcebrencs i vallcebrenques.
Si no hi heu assistit mai, és una ocasió perfecte per viure l’esperit festiu del poble... “Vallcebre, el paradís de la festa!!!”
La capella de Sant Ramon és situada al Portet, a l’est del municipi i proper al Tossal Llissol. Sembla ser que és originària del s.XVI-XVII, i que la seva construcció va ser promoguda i pagada pels habitants del raval del Portet.
El diumenge més proper al 31 d’agost, se celebra l’aplec a aquesta ermita.
Abans era una de les festes importants de Vallcebre, que s’anomenava la festa major de Sant Ramon. Com que no hi havia tantes preses com ara, alguns hi pujaven descalços en compliment d’una prometença, es portaven el dinar i es quedaven a menjar en els paratges del voltant de la capella, tot i que a cal Blau donaven menjars. A la tarda acabaven la festa amb un bona ballada i molta gresca.
El primer diumenge de setembre, es celebra la Festa de Sant Julià de Fréixens. Antigament, quan hi havia més població en aquest raval, s’hi havia celebrat ball. Actualment s’hi fa una missa i aperitiu de germanor pels veïns i veïnes de la zona.
Des de l’any 2006, el diumenge més proper al 12 d’octubre, Vallcebre realitza el Mercat d’Artesans, al parc dels roures. Hi assisteixen artesans locals, comarcals i nacionals, amb productes ben diversos (gastronòmics, fusta, vidre, teixits, etc). També s’hi realitzen activitats i tallers diversos, generalment associats a antics oficis, o a activitats per la canalla.
El 4 de desembre és Santa Bàrbara, patrona dels miners. En èpoques passades, quan a Vallcebre bullia d’activitat minera, era una de les festes més lluïdes i celebrades.
Fa uns anys es va recuperar aquesta festa, amb una missa per la patrona, una processó pels carrers del poble i un aperitiu pels assistents. L’organitzen les persones del poble que havien treballat a les mines.
La nit de Nadal a la plaça de l’església de Vallcebre, s’encenia el foc de nuet, tant si plovia com si nevava, i no es deixava apagar fins el dia de Sant Esteve. Sembla que el nom d’aquesta festa te relació amb la nuesa de Jesús, per això se l’anomenava el foc de “nuet”. En molts llocs de Catalunya hi havia la tradició de deixar encesa, tota la nit, la llar de foc de les cases, perquè si passava Jesús es pogués escalfar ¿Vallcebre encenia un foc a la plaça perquè representés totes les famílies?
Tradicionalment per Nadal, a Vallcebre acudien els familiars que vivien fora del poble. Aleshores es reunien tots a la plaça, feien un bon foc i cada família portava quelcom per menjar i s’ho repartien entre tots. Segons ens expliquen la gent gran, la tradició oral de pares a fills parla d’uns cinc-cents anys d’antiguitat d’aquesta festa.
També ens expliquen que fa anys el jovent es cuidava de buscar llenya per al foc, però en comptes d’anar al bosc, passaven per les cases i d’amagat s’emportaven escales de fusta, escorxadors, llenya i tot allò que els feia gràcia per cremar.
Des d’inicis dels anys 90, després de la Missa del Gall, es reparteixen uns bons plats de blat de moro, carn d’olla, allioli i vi, a la plaça del campanar, al voltant del foc, faci el temps que faci. És un àpat comunitari i gratuït, realitzat voluntàriament per diversa gent del poble. L’acte aplega la gent del poble i familiars que viuen fora, així com tots els visitants que volen participar en aquesta tradició centenària.