|
|
Activitats a la natura
Fitxa Tècnica
A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és fonamentalment agrícola i forestal, tot i que la intensitat de l'activitat minera durant moltes dècades ha condicionat la geografia, el paisatge i les relacions socials. Existeixen altres rutes senyalitzades que ens permetran conèixer aquest passat miner.
Descripció La ruta comença a la plaça del poble. Prenem la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una pista a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena (està indicat). Una vegada fora del nucli del poble, arribem, al cap d'uns minuts, a dues cases: cal Vila i cal Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic que s'abasta per la font de Belians, una mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits en zones de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc i creua antigues feixes amb murs de pedra seca, actualment envaïdes pel bosc. Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser construïda al segle XVII i cada any el 22 de juliol és el destí d'un romiatge. Al costat de l'església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va deixar de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs. Antigament, a aquesta font se li atribuïen poders curatius contra les berrugues.
Des de l'església, els senyals ens porten pel bosc fins a entroncar amb el camí que va de Vallcebre al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar. L'il·lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, deia, en la seva guia del Berguedà, que només hi havia tres graus per pujar als cingles de Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes i el grau de Sant Climents. Aquesta ruta passa pels tres. En realitat, hi ha més graus, però Torres, que era cavaller, només es referia als que es podien pujar a cavall. Hi ha altres graus, passos estrets i precaris que aprofiten petites falles i plecs de les roques, però només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne dos com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i el grau del Jou. Des del grau de la Mola, el camí busca la línia d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar a la carretera que uneix Vallcebre amb Fígols, la ruta voreja els penya-segats ofereix una vista esplèndida que varia a cada tram de camí. Després del grau de les Granotes, la ruta arriba a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat ramadera. Abans d'arribar a la casa i també darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, van canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l'alçada.
Després de la casa, la ruta passa prop d'un petit monument construït en memòria d'un pilot que va morir d'accident en caure la seva avioneta. També és una zona d'enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert. La ruta torna a una pista i, quan aquesta s'acaba, busca un camí que voreja en tot moment el precipici, fins a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre camí històric. A baix, es veu la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval, i la petita església romànica de Sant Climent.
La ruta continua per unes zones de cultiu fins a arribar a un engorjat d'unes dimensions considerables: la Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu una curiosa construcció: es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que permet observar-ho de més a prop. Si voleu aigua, un sender local senyalitzat amb les marques verdes i blanques baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una font. Finalment, es puja per tornar a la cresta. La ruta passa pel costat de les restes d'una torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril. Una vegada a la cresta, la ruta busca un camí que puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera de Vallcebre (B-401). Creuem la carretera per entrar en el què probablement era, anys enrere, la millor zona de cultiu.
Variant de cal Menut a Vallcebre passant pel Tossal Llissol (PR C 128.1) Si aquesta ruta circular us sembla massa llarga, us proposem un semicercle. Abans d'arribar a cal Menut, surt una pista cap a l'esquerra marcada com una variant del PR C-128.1 que puja cap al Tossal Llissol, on oneja una bandera. Pugem pels extensos camps de cal Menut, que ara queda a sota. Quan la pista fa un pronunciat revolt cap a l'esquerra, tornem a veure les muntanyetes de les trumferes en els camps, sobretot a l'esquerra. El Tossal Llissol és un mirador privilegiat de pràcticament totes les serres de la comarca, amb el poble de Vallcebre a baix. Val la pena aturar-s'hi una estona i, amb l'ajut de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes. Des del Tossal, la ruta emprèn la baixada cap a l'ermita de Sant Ramon, passa per zones de cultiu i manté extenses vistes d'Ensija i el Pedraforca. Tot i que és una església moderna, del segle XIX, Sant Ramon té la seva gràcia i l'emplaçament és atractiu. A partir d'aquí, tornem a entrar als nuclis habitats, on trobareu algunes cases restaurades, segones residències, algunes altres de més antigues. La ruta, sempre de baixada, alterna corriols i pistes de terra. Cal fer atenció a les marques ja que el recorregut fa diversos canvis de sentit mentre busca connexions en un entorn boscós. L'itinerari acaba amb dos atractius passos de torrent abans de culminar novament al poble de Vallcebre.
Variant El Jou - Grau del Jou - Grau dels Boigs - El Jou (PR C 128.3) Pels qui vulgueu tenir una bona perspectiva des de dalt dels cingles, però voleu caminar menys, us proposem començar la ruta des del Jou. Des d'aquí cal prendre la variant 128.3 de la ruta i pujar dalt dels cingles pel grau del Jou. Una vegada dalt del cingle, cal anar cap a l'esquerra fins a la casa de cal Menut i continuar pels cingles fins al grau dels Boigs. Una vegada en aquest grau, cal baixar fins a trobar un camí ample que us retornarà novament al Jou. Precaucions Cal anar en compte amb els enfonsaments càrstics prop de cal Menut. Alguns s'han omplert amb restes de fusta i altres tipus d'obra i no convé apropar-s'hi massa. Les persones propenses al vertigen poden sentir-se incòmodes en els trams més exposats, sobretot entre cal Menut i el grau de Sant Climent.
Mirador de Vallcebre - Camps del Tabac- Coll de Pradell
És un itinerari circular que ens permetrà conèixer alguns dels espais més interessants i significatius del municipi. D'una banda podrem contemplar les vistes espectaculars que gaudeix el Mirador de Vallcebre situat al cingle de l'Esdevella (1335m) i que ens acosta a la Serra del Catllàras i alguns dels cims més rellevants del Cadí-Moixeró com és el cas de la Tossa d'Alp.
Per altra banda ens endinsem a l'espai d'interès natural Serra d'Ensija amb la varietat de flora i fauna que caracteritzen aquest espai. Una zona densament poblada pel seu clima fred i humit pel Pi Negre(Pinus Uncinata) i molt freqüentat per espècies com l'Isard (Rupicapra rupicrapra) o espècies amb ul alt grau de protecció per la seva escassetat com el Gall fer ( Urogallus Tetrao). A part ens permetrà conèixer i la intensa activitat minera que es desenvolupà en aquesta zona durant més d'un segle. Les nombroses mines existents o les capes verticals de carbó on actualment s'hi poden veure importants rastres de dinosaures són testimonis exemplars.
Fitxa Tècnica
Descripció Sortirem del Mirador de Vallcebre, situat al peu del cingle de l'esdevella. al costat de les roques de l'Empalomar i al mig de la conca que separa el torrent del Forat Negre i el torrent de Coll de Pradell. Des d'aquí podem veure el petit nucli urbà de Vallcebre i una multitud de masies disseminades que es distribueixen per tota la geografia del municipi. A part també gaudirem d'una bona vista panoràmica gràcies a la Serra del Cadí i de la Serra del Catllaràs.
Continuarem la ruta passant per un lloc estret i rocós: el grau de la Canalassa, deixem el grau i ens endinsem cap al bosc fins agafar la carretera asfaltada. Si estem cansats girem a la dreta i amb un parell de minuts finalitzem el recorregut dels Camps del Tabac. Caminem uns 200m i toparem amb una petita àrea recreativa que consta d'un parell de cabanes de pedra seca restaurades recentment i un parell de taules per reposar i agafar forces. Si tenim la gola seca no hem de patir per què seguint el camí i molt a prop d'aquesta petit complex de lleure tenim la Font de la Got Got. Una aigua freda i cristal·lina ens seran de gran ajuda per afrontar el tram més dificultós i amb un desnivell força elevat.
Ens esperen al voltant d'uns 3km i un pendent que sovint supera el 15% pel frondós i espès bosc de la Obaga de Vallcebre. És una zona molt humida i on l'espessor del brancatge dels pins negres difícilment ens permetrà veure el sol. Si anem amb cautela i no fem massa soroll, probablement podrem veure els Isards com pasturen pels boscos d'aquest paratge sub-alpí.
A l'altra banda de la torrentera hi ha l'antiga mina de coll de Pradell que va estar en funcionament fins a la dècada dels 60. Actualment és una de les peces més rellevants del projecte que s'està desenvolupant i que s'anomena "Tren Miner Turístic". Creuem la torrentera i agafem una pista forestal fins a creuar la carretera asfaltada. Sense enlairar massa la vista anem seguint un camí, on costa una mica de seguir el traçat ja que transcorre per una zona fortament erosionada i lliure de vegetació fruit de l'extracció del carbó que s'hi va fer durant la dècada dels 80. Un descens continuat ens portarà als peus d'una masia situada a 1400m d'alçada, (no trobarem cap casa situada per sobre d'aquest nivell): Cal Catxo. De les parets de pedra seca que envolten la masia agafarem una pista forestal durant uns 200m. Després les marques blanques i verdes ens faran agafar un corriol amb un format aspre i rugós fruit dels ramats de vaques i ovelles que pasturen aquesta zona. Seguint amb la tònica del descens i envoltats de camps de pastura arribarem a una altra masia situada a la part superior del sinclinal : Cal Paulo. Agafem una pista forestal que enllaçarà amb la carretera que comunica el poble de Vallcebre amb el raval de la "Muntanya". A peu de carretera veiem una antiga masia rural restaurada i que actualment és un restaurant:
A l'altra costat tenim el mirador de Vallcebre, punt de partida i punt d'arribada de l'excursió.
Esperem que us hagi agradat.
El Torrent del Forat Negre situat al Sud Oest del municipi de Vallcebre és un espai idoni per a la realització del barranquisme.
Més info: Torrent del forat Negre
A les Roques de l'Empalomar s'ha construït una via Ferrada de 170m de longitud i amb un desnivell de 130m. Un itinerari que ens permetrà passar una jornada agradable i gaudir d'unes vistes magnífiques.
Més info: Ferrada de les roques de l'empalomar
Pedraforca Actiu
És una entitat que organitza un ampli ventall d'activitats a la natura als municipis de Vallcebre, Saldes i Gisclareny.
Més info: 93 825 80 46 / http://www.pedraforcactiu.com/
|
