Portada > El municipi > Memòries del poble > Vallcebre en temps de la 2ª República

Vallcebre en temps de la 2ª República

Cens electoral Vallcebre 1932. (1)
Cens electoral Vallcebre 1932. (1)
Cens electoral Vallcebre 1932 (2)
Cens electoral Vallcebre 1932 (2)
Vallcebre als anys 1940
Vallcebre als anys 1940

Avui donarem quatre pinzellades sobre com es guanyaven la vida les vallcebrenques i vallcebresos dels anys 30, a partir de les dades del cens electoral de 1932.

Si mirem al cens les dades d’ocupació per les dones, hi veurem 1 mestra, 2 teixidores, i 128 “mestresses de casa” (“sus labores” o “doméstica”).

Entre els homes, hi tenim 3 “albañiles”, 1 sastre, 1 forner, 1 “párroco”, 1 “sacerdote”, 3 pastors, 1 mestre, 1 “carretero”, 1 secretari, 1 moliner, 1 fariner, 3 jornalers i 148 “labradores”.

Si complementem aquestes dades amb la informació que ens han explicat diverses de les persones grans participants al taller “Vallcebre Abans”, tot plegat prèn més sentit.

Durant aquells anys, la vida del poble i la subsistència de pràcticament tots els seus habitants girava en torn de dos llocs: de les feines del camp i les mines de carbó: -“Gairebé tothom de les cases treballaven a la mina. Des de canalla ja sabien que hi tindrien feina quan es fessin grans. A partir dels 16 anys ja et col.locaven de pinxe” –ens explica el Joan de cal Xic. Tot i que el Joan ens parla de dues dècades més tard, la situació als anys 30 era força semblant. Als anys 30, pràcticament tots els homes feien les feines del camp i, a més a més, molts d’ells treballaven a la mina. Els qui pel matí anaven a la mina, a la tarda treballaven les terres. Els qui hi anaven per la tarda, feien de pagesos i ramaders pel matí. A més a més, hi havia el relleu de nit -“el relleu boit”, li’n dèiem- comenten el Josep i el Joan.

 Algú que s’hagi fixat en el llistat es preguntarà:  si per aquesta època hi havia força gent del poble que treballava a la mina, com és que al llistat no hi veiem cap “miner” com a professió? Als anys 30 les feines del camp eren el mitjà de subsistència principal, i el jornal a la mina era considerat una font d’ingressos complementària per a la família. Per això, tot i treballar a les mines, molts d’aquests vallcebrencs es consideraven “pagesos” i així constava al cens.

 Amb el creixement de les mines a Vallcebre i la comarca durant les dècades següents, les mines mica en mica acaben sent el mitjà bàsic de subsistència, i les feines al camp progressivament passen a ser un complement per la llar familiar.

 Pel que fa a l’ocupació femenina, tot i que oficialment i estadísticament es considerava que les dones feien “sus labores” i que per tant “no treballaven”, la realitat era ben diferent. Es feien un fart de treballar a casa, per fer pràcticament totes les feines domèstiques, per tenir cura de la canalla, dels malalts, dels més grans, (en aquell temps no hi havia tants mitjans assistencials ni serveis socials com ara), rentaven la roba a mà, fent feines de costura i similars que suposaven un important estalvi per a l’economia familiar, etc.  A més a més, també participaven en les feines del camp i en la cura del bestiar, si bé deixaven pels homes aquelles que eren físicament més dures, com ara segar, llaurar, etc.

Segons el Josep de al Tutó,  –cap els anys 40 aproximadament- algunes dones entrarien a treballar a la mateixa mina per fer tasques concretes com ara a la criba per triar el carbó. Uns anys més tard, segons ens recorda la Ramona de cal Pastor, hi havia força dones del poble –per exemple ella mateixa- que treballaven a la fàbrica del cartró del Collet, i que després seria de paper.

 Un cop ja hem parlat de les ocupacions dels vallcebrencs i les vallcebreses d’aquella època per sexes, tornem a la foto de conjunt del poble. Si tiréssim tan sols 80 anys enrera, trobaríem un Vallcebre bàsicament agrícola i ramader, on les famílies vivien fonamentalment del camp i del bestiar, i on les mines progressivament van anar agafant protagonisme fins a convertir-se poques dècades més tard en el pilar econòmic del poble. Com ha canviat respecte ara, oi?

 Les condicions laborals, els drets salarials, les prestacions socials, en definitiva, la forma de guanyar-se la vida, i subsistir dels nostres avantpassats més recents no tenen res a veure amb la situació actual. Hi hem guanyat? Hi hem perdut? Parleu amb la gent gran del poble i podreu comparar...

Agraïm un cop més al Joan de cal Xic que ens hagi fet arribar aquest document històric tant valuós, a partir del qual hem intentat dibuixar quatre pinzellades de la realitat del nostre poble fa 80 anys. També al Josep de cal Tutó i la Ramona de cal Pastor per la seva paciència. Esperem que l’hagueu trobat interessant, i us animem a que ens feu arribar més documents antics per tal de recuperar la nostra història!!!

 

Jordi Lapuente Perarnau. Revista de Vallcebre nº7