Portada > El municipi > Memòries del poble > Les Mines de Coll de Pradell

Les Mines de Coll de Pradell

Bocamina "Mina Nova de Coll de Pradell". 1950.
Bocamina "Mina Nova de Coll de Pradell". 1950.

Al llarg d’aquest article us farem un petit repàs a les explotacions mineres de Coll de Pradell. Primer veurem l’explotació “Enriqueta” (1936-1955), i després parlarem de la “Mina nova” (1949-1962).

 

L’any 1936 es va obrir la “mina Enriqueta”, aquesta explotació era propietat del Sr. Josep Mari, un empresari ripollès que es dedicava a l'explotació de boscos. Aleshores Vallcebre no disposava de carreteres aptes per al tràfic de cotxes, i molt menys de maquinària, de manera que per a poder seguir amb l’explotació de la mina el senyor Mari es va veure obligat a fer la carretera de Coll de Pardell fins a Cal Borni. Un cop feta aquesta carretera el senyor Mari va fer pujar una camió desmuntat en peces fins a Cal Borni, i un cop allà el van muntar. Aquest camió va servir a l’empresa per baixar el carbó de Coll de Pradell fins a Cal Borni, un cop a Cal Borni baixaven el carbó amb cavalls o mules fins a Foradada, i un cop allà es tornava a posar en camions fins a Guardiola, on carregaven al carbó al tren.

Anys després i durant la guerra aquest mateix empresari va acabar de fer la carretera fins a Sant Julià, carretera que no seguia el traçat actual, sinó que sortia de Coll de Pradell, passant per Cal Batlló, la Barceloneta, Cap Deig, i d’allà sense passar pel trencant de la Casanova, anava a parar més avall de Can Solé.

Durant els primers anys d’explotació els treballadors d’aquesta mina eren molt joves ja que si hi treballaven no havien de fer el servei militar. Anys després la mina va créixer de manera que va acollir molts treballadors immigrants, la gran majoria andalusos. Un exemple d’aquest gran nombre de treballadors andalusos el trobem en el poble de Carboneras, ja que des de l’any 1946 fins el 1947 tant l’alcalde com els regidors d’aquest municipi d'Almeria es van traslladar a treballar a aquesta mina, celebrant els plens municipals des de la Cantina de Coll de Pradell, a uns 1.000 Km. d’aquest municipi. Durant un temps van arribar a treballar a aquesta mina uns quaranta habitants de Carboneras.

Com ja hem dit poc a poc aquesta mina va anar creixent fins al punt de crear una colònia minera; aquestes instal·lacions disposaven de dispensari, cantina, taller  i una caseta de fusta on hi havia oficines, cuina i menjador per als propietaris i encarregats. Al voltant de tot aquest complexe els treballadors es van anar construït petites barraques on hi vivien dos o tres miners durant tota la setmana, degut a la manca de transports per a poder desplaçar-se fins al seu domicili.

L’explotació de la mina va acabar quant l’any 1955 el senyor J. Mari va vendre la concessió d’aquesta mina al senyor Josep Antoni Pujol de la Pobla, que des de feia pocs anys explotava la “mina nova” situada sota d’aquesta.

La “Mina Nova” es va començar a explotar l’any 1949, a uns 50 metres per sota de la mina “Enriqueta”. L’explotació va suposar un avenç tecnològic respecte les mines anteriors; s’hi va instal·lar un ventilador que funcionava amb un motor de gasolina, es van construir tolves per poder carregar els camions i un rentador de carbó. Per a poder arribar a les tolves es va construir un túnel de 30 metres, i en la construcció d’aquest túnel va perdre la vida un miner.

Arribats a aquest punt l’explotació passava per el seu millor moment ja que comptava amb 200 treballadors. Aquesta mina va tancar el dia 23 de Juliol del 1962 degut a que ja no era rentable, i els seus treballadors van passar a treballar a altres mines d’aquest municipi com ara Tumí i Transversal.

Actualment l'associació Trens Miners Turístics (1996) ha recuperat la via original des de la boca mina fins a les tolves;  també s'ha recuperat la bocamina i molt material com ara vagons i màquines. Aquestes millores són part d’un projecte que un cop acabat permetrà fer ús turístic d’aquestes instal·lacions.

 

Josep Oriola Casòliva i Raquel Camps Tor