Portada > El municipi > Memòries del poble > La matança del porc (1)

La matança del porc (1)

La Roser Marginet, Carme Paserisa i Roser Simon embutint "tastet". Cal Candi, Vallcebre, 2008
Dones embotint. Cal Candi, Vallcebre, 2008

Quan arribava el gèlid  fred de l’hivern i  la llum escassejava per les poques hores de sol del  període hivernal,  en moltes masies de pagès  apareixia la matança del Porc. Un costum que representava molt més que el sacrifici d'un animal per tal d'aprofitar-ne la carn i tots el seus derivats. La "matança del porc" simbolitza una manera de viure, uns costums, tot un ritual de preparatius i treballs que començaven amb la compra i criança dels porquets a la primavera i acabava el dia de la matança.

 A Vallcebre, com tots els pobles rurals, aquesta ha estat una tradició molt arrelada i que rarament trobaríem una casa de pagès que no la complís. Sens dubte una activitat plena de símbols i rituals.  De bon matí els homes es dirigeixen cap a la cort en busca de l’animal. El matador entra cap a la cort i mitjançant un ganxo i amb  l’ajuda dels altres el fan sortir de la cort a l’espera de ser degollat.  Un cop mort, sucarrat,  i escorxat es comencen els preparatius per fer l’embotit. Botifarres negres, bulls, llonganissa, xoriço, o botifarres blanques (“tastet” pels vallcebrencs) ajudaran a omplir el rebost i a satisfer els paladars més exigents. Els homes s’ocupen de les tasques que requereixen més esforç físic, mentre que les dones es dediquen a parar la sang, netejar els budells o lligar els embotits. L’antiguitat d’aquest ritual explicaria en gran mesura aquesta divisió sexual del treball que també es manifesta en la manera de seure a taula.

 En aquests  dies es reia, es cantava, es feia broma... les cassoles estaven repletes de vianda i a la taula no hi faltava el porró de vi; la gent  gran menjava al seu voltant entre bromes i xarrera i els més petits   gaudíem d'una llibertat inusual i anàvem i veníem per tota la casa i pels camps amunt i avall a veure quina en podíem fer. La matança apart d’un mode de subsistència,  era una excusa ideal per a reunir-se famílies senceres, colles d'amics, germans, etc... Tot i que avui en dia encara es manté, han canviat els elements que la feien especial. Les preses i l’egoisme en la que està immersa la nostra societat han transformat una tradició on la diversió, l’harmonia  i l’alegria es derramava per les eres i les taules, en una activitat encaminada únicament a obtenir uns embotits de qualitat.  

 

David Guitart. Revista de Vallcebre nº7