Portada > El municipi > Memòries del poble > Història de les festes de Vallcebre.

Història de les festes de Vallcebre.

A partir d'uns tallers de recuperació de la memòria oral de Vallcebre, us hem preparat un escrit sobre la història d'algunes de les festes del nostre poble. El nostre més sincer agraïment als i les participants en aquests tallers: Josep de cal Tutó, Ramona de cal Pastor, Joan de Cal Xic, Josep Viñas de cal Monjo.

FESTA  de SANT CRISTÒFOL

La celebració de Sant Cristòfol a Vallcebre va ser promoguda pel Lluís Cadena (pare), que la va organitzar per primer cop entre els anys 1960 a 1965. A partir de llavors s’ha celebrat cada any, pel primer o segon cap de setmana de juliol.

Per aquell temps, hi havia molt poques persones al poble que tinguessin cotxe. Per la benedicció, els propietaris guarnien molt els seus vehicles amb flors, llaços, etc... També s’engalanava l’entrada del poble amb una arcada feta de boixos. Qui tenia carnet de cotxe col.laborava econòmicament per tal que es pogués fer la festa, tal i com es continua fent avui dia.

El primer any va ser sonat, ja que  van llogar uns músics per fer ballaruca i els feien tocar des de sobre de la caixa d’un camió. El conductor, el Josep Marginet, els aixecava el volquet i el deixava caure de cop, de manera que tots els músics havien de fer miracles per mantenir l’equilibri i continuar tocant. “Aquell dia, vem riure molt” –diu el Joan de cal Xic entre les rialles de tothom qui hi va ser present-.

 

FESTA de SANT VÍCTOR i la FESTA MAJOR

Antigament, la Festa Major de Vallcebre s’esqueia per Sant Víctor, el 28 de juliol. Li deien “la festa dels Capellans” perquè aquell dia no havien de fer missa enlloc i venien tots a Vallcebre. Se’n reunien més d’una quinzena i sembla ser que feien molta gresca. Es feia missa i processó. Després, van deixar de fer la processó.

Per cert, sabíeu que dins la Rectoria de Vallcebre, dins d’un tub de vidre, s’hi guardava una relíquia d’un ós que, segons havien sentit la gent gran dels seus pares i avis, pertanyia a sant Víctor?

Sembla ser que pels voltants de l’any 1900 van canviar la  data de la Festa Major de Vallcebre perquè el final del juliol coincidia amb l’època de segar, i tothom anava molt enfeinat. Per això la van passar al dia de santa Maria, el 15 agost, data que s’ha conservat fins a l’actualitat.

La Festa Major solia durar 2 dies, més el dia de la fontada per Sant Roc, que solia acabar amb ballaruca i que s’havia celebrat en llocs diferents: el Prat de les fonts, Castellnou, can Pons, la Rovira, la Canalassa,...

Tothom coincideix a dir que abans la Festa Major s’hi feien “molt poques coses, molt menys que ara”. El ball o sarau, era el punt àlgid de la festa. També s’organitzaven jocs de cucanya per la canalla, tir al plat (els plats els llençaven a mà des de l’actual safareig de cal Teixidor; els anys 70 es desplaça cap a la Barceloneta),  i durant uns anys es feia processó després de la missa.

Alguns anys havien portat les “barques” i els “caballitos”, que muntaven davant dels col.legis i al camp del mossèn.

Els balls es feien a la plaça que hi havia al darrera de cal Sastre, on actualment hi tenim l’església nova. S’hi feia un tancat amb boixos, i es feia pagar per entrar. Això va continuar així fins no fa pas tant. A inicis dels anys 90, a iniciativa del Lluís Cadena, el ball va passar a ser gratuït i a fer-se a la pista de l’escola. En el seu moment aquest canvi va originar una forta polèmica al poble, perquè no es veia clar que pogués funcionar. Avui dia ningú ho dubta, i és que el temps posa les coses al seu lloc...

 

FESTA o APLEC de SANTA MAGDALENA

L'Aplec de Santa Magdalena s’escau en 22 de juliol. Es realitzava una processó fins a l’ermita. Moltes vegades s’hi pregava perquè fes bon temps per l’època de la sega. Abans, durant l’abril, s’havien fet si calia les “lletànies”, que eren pregàries per tal que plogués.

Un element important d’aquesta processó (com ja vam explicar a la revista nº 5) era l’elecció de dues parelles de priors, una de solters i una de casats, que es canviaven cada any.

 

FESTA de SANTA BÀRBARA

Era una festa molt lluïda, que es feia pel primer cap de setmana de desembre. Hi venien orquestres molt millors que per la festa major: els Angelets, Rudy Ventura, la Nevada, el Lorenzo Gonzàlez, Ricardo Ardero, Mario Beut,... També s’hi feia missa, processó i tir al plat. Aquesta festa es continua fent actualment, i des de fa pocs anys que els ex-miners de Vallcebre tornen a fer la processó pels carrers del poble.

Tot i que no sigui del poble, mereix una menció especial la Festa de Sant Corneli. Era pel segon cap de setmana de setembre, com avui dia. Eren les festes més sonades i esperades de les rodalies, millors que les de Guardiola, amb qui tenien certa rivalitat en aquest tema.

 

FESTA DE SANT RAMON

Es celebrava a l’últim diumenge d’agost, al Portet. Cadascú es portava el seu dinar, i menjaven tots plegats. Es feia ball de tarda fins que es feia fosc. Tant la casa on es feia el dinar com el lloc on es feia el ball variava depenent dels anys. El Bernat Vell hi venia begudes i cacauets (li deien el “cacaueru”), i el Josep de cal Tutó comenta que “Ballava com un dimoni, i això que era prou vel!!!!!!l” . També hi anava el Xatu, un altre personatge força popular. Com molts de vosaltres sabeu, l’Aplec de Sant Ramon es continua celebrant avui dia.

 

FESTA DE RIALP

Es feia l’últim diumenge de Setembre. Tot i que estava al terme de Guardiola, la majoria de gent que hi anava era de Vallcebre. El ball es feia a l’era de la casa de Rialp, on actualment hi ha el càmping. Tots els assistents coincideixen a dir que la de Rialp era una “festassa”.

Era tradició que a la tarda es fes un partit al Pla de la Martina. -“Els de Vallcebre sempre perdíem”- diu la Ramona resignada, però de seguida afegeix que -jugàvem contra jugadors de Sant Corneli i Guardiola, que en aquell temps tenien equips boníssims”-. D’aquests partits en fa molt temps, fins i tot el Monjo se’n recorda de veure’ls quan ell era petit (i d’això fa uns anyets). Sembla ser que l’últim cop que es va celebrar la festa de Rialp va ser a mitjans dels anys 70.

 

FESTA DE SANT CLIMENTS

Es celebrava pel 23 d’octubre. El ball se solia fer a cal Soldevila, i atreia les famílies d’altres cases de la barriada i rodalies: Soldevila, la Torre de Foix, Mas d’en Pei, cal Janola, el Clotet, etc. No era tan famosa com la d’altres indrets. Al Pep de cal Monjo li sembla recordar que es va deixar de fer pels anys 30.

 

FESTA DEL PI, O EL PI DE MAIG

Tenia lloc el primer diumenge de Maig i es feia cada any. Es posaven 2 pins amb l’escorça pelada, i untats amb cera, a la plaça de l’actual església. A dalt de tot, hi posaven menjar, caramels, taronges.... Es deixava durant tot el mes de maig a la plaça, i si algú aconseguia enfilar-se fins dalt, es podia quedar les ofrenes. Sembla ser que fins i tot els diumenges quan es feia ball a la plaça, s’hi ballava al voltant. Els balls a cal Massana va ser més tard. El Pep de cal Monjo diu que després de la guerra es va deixar de fer.

 

COM HAN CANVIAT LES FESTES?

Abans la Festa Major es vivia com un esdeveniment molt important a nivell familiar: “per Festa major, pujaven familiars de fora. Els de casa dormien a la pallissa i els convidats a casa. Solia passar a bastantes cases”- diu el Josep Tutó. Era també un dels dies de l’any en què solien menjar pollastre, que s’havia fet engreixar expressament. En aquell temps era molt car, i hi havia molta escassetat perquè eren els anys de la postguerra.

Durant tot l’any, cada diumenge a cal Massana hi feien pel.lícules, o ball, o ambdues coses alhora. Hi solien tocar: el Tusquiets, el Jaumet Xic, el Parseret (que també havia tocat per caramelles), l’Aroques, el Collado,...

El “Xatu” cada diumenge feia paradeta amb llaminadures per la canalla. Venia les cançons “novetats” i “el cancioneru”, com s’anomenaven a l’època.

El Josep de cal Tutó explica entre rialles que el Massana vell li havia dit que l’endemà de les festes els seus camps de blat quedaven “misteriosament” destrossats: “després que hi passessin els rampinyaires, semblava ben bé que hi hagués passat el tuixó”.

Amb Saldes abans no hi havia gaire bona relació. La Ramona comenta que “el pare explicava que anava a festa de Saldes i quan tornaven a Vallcebre els esperaven a la Serra del Boix i els apedregaven”. Afortunadament, el jovent d’avui dia podem dir amb satisfacció que això ha canviat moltíssim.

En canvi, amb els de Sant Corneli, Guardiola i Massanés no aconstumaven a tenir-hi problemes. A Gósol no s’hi solia anar, ja que quedava molt lluny.

Tots els assistents coincideixen a dir que abans hi havia moltíssimes més baralles que ara: “sempre hi havia batusses” afirma el Joan de cal Xic, i afegeix “que la gent bevia molt més que no pas ara”.

 La Comissió de Festes es votava pel ball de la festa de Pasqua, on s’escollien 2 casats i 4 solters, i uns anys més tard també s’hi escollien 2 noies. La gent que sortia havia d’organitzar les festes fins a l’any següent. Aquest sistema va deixar d’utilitzar-se als anys 90.

 Una de les coses que més han canviat les festes són amb els horaris: “quan abans plegàvem, ara comenceu” (comenta la Ramona mig rient).

 

Escoltant la nostra gent gran, repassant la nostra història, i veient el nostre present, hi ha una cosa que sembla no canviar mai: Vallcebre ha estat, és i serà, un poble amb un gran gran gran esperit Festiu, i que duri!!!!!!

 

Jordi Lapuente i Raquel Camps. Revista de Vallcebre nº 7 i 8.