Portada > El municipi > Memòries del poble > Els bitllets de Vallcebre

Els bitllets de Vallcebre

bitllet de 10 cèntims
bitllet de 10 cèntims
Revers bitllet 25 cèntims
Revers bitllet 25 cèntims
bitllet de 25 cèntims anvers
bitllet de 25 cèntims anvers
bitllet de 50 cèntims
bitllet de 50 cèntims

Alguns veïns i veïnes del poble ens heu fet arribar uns bitllets molt i molt especials. Es tracta d’un bitllet de 10, 25 i 50 cèntims, que feien 8,1 x 4,6 centímetres. Fins aquí res d’anormal. Si agafeu les ulleres o una lupa i us hi fixeu bé, començareu a veure per què són tan especials: sí, sí, són bitllets.... de l’Ajuntament de Vallcebre!!!!

 A l’angle esquerra de l’anvers, podem veure l’escut de la Generalitat de Catalunya de l’època Republicana. A la meitat del bitllet, en lletra xica, s’hi llegeix “segons acord municipal del 10 d’octubre del 1937”. Si fem una mica d’història, ens n’adonarem que estem parlant del segon any de la Guerra Civil.

 Per aquelles dates, l’exèrcit franquista (els nacionals) feia poc que havia vençut l’exèrcit republicà al front del nord (prenent Astúries, Cantàbria i el País Basc). La Catalunya republicana es veia amenaçada des del front d’Aragó, on ciutats com Jaca, Osca, Saragossa i Terol eren línia de front. Madrid, dins del bàndol republicà, restava encerclada per l’exèrcit franquista, però resistia valerosament. El govern republicà feia temps s’havia traslladat a València.

 Aquests fets ens ajuden a entendre per què s’autoritzà els ajuntaments a emetre moneda. Les reserves d’or del Banc d’Espanya havien estat transportades de Madrid a València, lluny de l’amenaça de l’exèrcit sublevat. Donades les dificultats per emetre diner per part del Banc d’Espanya en aquells moments, i donades les dificultats i perills de transportar-lo a totes les zones republicanes, es va optar perquè aquesta moneda fos emesa des dels mateixos ajuntaments, reduint els riscos del transport, i garantint la distribució de diner per tota la zona republicana.

 Des del Banc d’Espanya, a partir de les reserves d’or disponibles, s’autoritzava cada Ajuntament a emetre un valor de monedes concret. La Generalitat de Catalunya va decidir que els ajuntaments podien emetre moneda local per un Decret de 21 de setembre de 1936, si bé la major part foren emesos l’any 1937. A Vallcebre, fou el 10 d’octubre del 37 quan s’acordà l’emissió de bitllets locals per un import total de 7.200 pessetes. Aquests bitllets, com podeu veure al revers del bitllet, eren totalment legals al bàndol repúblicà “bitllet de curs local obligatori”, el disseny era diferent per cada poble o ciutat, podien canviar-se per bitllets d’altres municipis, i tenia un número de sèrie associat (en aquest cas, el 000233). Sembla ser que els bitllets de Vallcebre s’imprimien i es feien arribar des de Barcelona, tot i que les impremtes Huch i Molins de Berga havia emès moneda per altres municipis berguedans.

 Al mateix revers hi havia el dibuix d’un esquirol i d’un conillet (o conilleta, que la lupa no dóna per tant!!!).  A l’anvers, hi veiem el dibuix d’una garba de blat, un munt de patates, i d’uns pins que semblen ser pinyoners, i que no s’adiuen gaire als que trobem a Vallcebre. El bitllet està signat per l’alcalde de l’època, el Ramon Tarrés, el secretari de Vallcebre, el Salvador Riba, i com a dipositari hi figura el Joan Perarnau.

 Des de Vallcebre, s’havien emès també bitllets d’una pesseta (3.000 exemplars. Color negre i verd oliva clar a l’anvers. Negre i salmó al revers), de 50 cèntims (3.000 exemplars. Color verd i verd clar a l’anvers. Carmí i blu clar al revers), 25 cèntims (6.000 exemplars. Marró i beige a l’anvers. Blau fort i gris clar al revers), 10 cèntims (8.000 exemplars. Color marró-roig i rosa), i de 5 cèntims (8.000 exemplars. Color blau fosc i blau clar). Sembla ser que al Museu de Berga fins fa poc s’hi mostraven alguns d’aquests exemplars. Si us pregunteu per què no hi havia monedes, hi ha una explicació força lògica: perquè en aquells temps el material per fabricar-les s’utilitzava per fabricar armament.

 A començaments de l’any 1939, després de la desfeta de la batalla de l’Ebre, Catalunya caigué en mans de l’exèrcit franquista. Entràvem en temps foscos pel nostre país, i de penúries pels vallcebrencs i vallcebrenques que van haver d’afrontar la difícil època de la postguerra. Però què va passar amb els bitllets vallcebresos? Doncs, que com tot diner republicà, no van ser reconeguts pel règim d’aquell home que solia dur bigoti, i van passar a ser paper mullat. Quin trist final pels nostres bitllets, no?  

 Els nostres agraïments a la Mª Rosa Riba, a la Lluïsa i l’Olga de cal Rodó, per cedir-nos aquests petits tresors, i a l’Albert Rumbo pel seu assessorament en aquest article.

Jordi Lapuente