Portada > El municipi > Memòries del poble > El transport abans

El transport abans

El Julio i la Ramona, a finals dels anys 1950 amb una moto de l'època
El Julio i la Ramona, a finals dels anys 1950 amb una moto de l'època

Desplaçar-se abans des de Vallcebre no tenia res a veure amb avui dia. Actualment pràcticament tothom té un cotxe particular, hi ha bones carreteres, i desplaçar-se a Berga –posem per cas- ens pot suposar un trajecte de 20 minuts més o menys. Però no fa pas tants anys la situació era radicalment diferent, i aquest fet condicionava, i molt, la forma de viure dels Vallcebrencs de l’època.

 Per començar, durant els anys 40 ningú tenia cotxe a Vallcebre. Sembla ser que la primera persona del poble a tenir cotxe particular va ser el Joan de cal Forner, el segon els de cal Marxa, i el tercer el Serafí de cal Andal. I això va ser a inicis dels anys 50. Per aquell temps, ja corria alguna moto pel poble.

 La carretera per sortir o entrar al poble no té res a veure amb la que tenim avui dia. El camí vell pujava força de dret des de Sant Julià fins a Cap Deig, i des d’allà venia per cal Galzeran, passava per cal Batlló, prenia el camí de les Falgueres, passava per sobre de cal Masot, i pujava molt de dret fins el grau, per sobre de la Cantina del Grau. Aquesta carretera era utilitzada bàsicament pels camions que provenien de la mina de Tumí i la de Coll de Pradell, per baixar el carbó fins a Guardiola.

 Els miners de fora que treballaven a les mines de Vallcebre, pujaven amb el tren fins a Guardiola, i saltaven literalment del tren a l’alçada del Collet (ja que el tren anava molt a poc a poc). Des d’allà, la majoria de vegades pujaven a la caixa dels camions buits cap al poble, per tal d’anar a treballar.

 Aquest mitjà de transport era utilitzat molts cops per la gent de Vallcebre per pujar o baixar del poble, i estalviar-se així una bona caminadeta. Els vallcebresos i vallcebreses de l’època solien esperar els camions dels miners a cal Batlló (que acabava fent la funció d’estació), per veure si els podien baixar cap a Guardiola. Més fàcil era pujar des del Collet amb els minaires, ja que el camió solia pujar buit i hi havia lloc de sobres al volquet. Els veïns del Comellar, solien esperar-se o baixar a Foradada.

 Als anys 50, també van ser utilitzats com a mitjà de transport una camioneta petita que passava a recollir la llet pel poble, o l’autocar de miners que anaven cap a Saldes, i que solien parar a Foradada o a Sant Julià.

 La majoria dels desplaçaments de l’època es feien a Guardiola (que feia les funcions de mercat i centre comercial), i en menor mesura Sant Corneli, on hi havia cuartel de la Guàrdia Civil i un economat per miners. Excepcionalment es baixava a Berga, i ja no parlem d’aventurar-se a baixar fins a Barcelona, trajecte que implicava més de 10 hores de viatge si tot anava bé!!!!

 La carretera que tenim avui dia per arribar al poble per cal Andorrà va ser construïda a finals dels anys 50, i oberta l’any 1958 o 1959. En aquells temps va haver-hi força polèmiques sobre aquest tema, ja que hi havia persones que la volien fer pujar directament des de Foradada (opció que en principi escurçava el camí i afavoria els veïns del Comellar), però això perjudicava els veïns de Sant Julià i la Barceloneta, tenia un fort pendent i era una opció molt més costosa.

 Aquesta carretera es va fer passar per dins del nucli del poble (abans d’això  no hi havia cap carretera que travessés el poble de sud a nord com ara), i s’enfilava fins a la mina del Transversal. Uns anys més tard, es va comunicar aquesta amb el camí de les Falgueres a través del pujador de cal Periques i cal Pollastre.

 Imagineu-vos com aquest “aïllament” podia condicionar la vida dels vallcebresos de fa tan sols 70 anys enrera (importància de l’economia d’autosubsistència, cert aïllament cultural, etc... i com això devia afectar les seves formes de pensar, la seva mentalitat, la necessitat d’un cert “esperit de comunitat” per ajudar-se mútuament a superar les dificultats compartides,...).

 Doncs en el tema del transport ja veieu com han canviat les coses amb tan pocs anys... i amb quina rapidesa estan canviant actualment!!!! (construcció de l’autovia Berga-Manresa, previsió de construcció de l’autovia fins a Bagà, aparició d’internet,...).

 Tots aquests canvis més actuals ja estan transformant la fisonomia de Vallcebre, el tipus de gent que hi viu, la mentalitat de la seva gent, etc.... Ben igual que va passar al segle passat amb la construcció de la nova carretera i el desenvolupament de la mineria. Curiós, oi? Casualitat? O potser és que senzillament som reticents a adonar-nos que les coses estan canviant contínuament? O que ens atabala haver de canviar esquemes i maneres de fer del passat o del present, als que ja ens hem acostumat? O que el canvi incert a vegades ens incomoda, i preferim ignorar-lo, i deixar d’afrontar-lo?

 

Agraïments a la gent gran del poble que ha fet aquest escrit possible, especialment al Julio i la Ramona.

Jordi Lapuente (Revista de Vallcebre núm. 7)